El passat dimarts 1 d’octubre, es va reunir el Ple del Consell Nacional d’Arxius convocat i presidit pel conseller de Cultura, senyor Ferran Mascarell. La reunió va tenir caràcter ordinari i s’hi varen presentar els projectes més rellevants programats per a aquest exercici de la política de la Generalitat en matèria d’arxius i l’estat de tramitació de temes transversals la resolució dels quals depèn de l’entesa entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat.

Destaquem l’actualització de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català; el projecte corporatiu de gestió documental de la Generalitat (SIGEDA); el Pla d’infraestructures i els treballs de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental.

Fem especial esment al compliment per part de l’Estat de les disposicions de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica; la restitució dels protocols notarials de Mataró custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la coordinació Generalitat – Estat per a la gestió i el manteniment dels arxius històrics provincials i el Dipòsit d’Arxius de Cervera.

Aquest òrgan consultiu de l’Administració de la Generalitat en matèria d’arxius està regulat a la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, i la seva estructura i funcions estan fixades en el Decret 52/2006, de 28 de març, sobre la composició i el funcionament del Consell Nacional d’Arxius, que conformen un Ple i una Comissió Permanent.

El Ple està format per una Presidència, una Vicepresidència, una Vicepresidència Segona (actualment vacant), 24 vocalies i una Secretaria. Els nomenaments es fan per a un termini de tres anys, passats els quals poden ser renovats. Tal i com fixa el marc legal, entre els seus membres hi ha representants dels professionals dels arxius, de l’Administració de la Generalitat, de les administracions locals, de l’àmbit de la recerca i de les entitats socials i culturals del país. Aquesta pluralitat dels components pretén reflectir la riquesa i la complexitat de l’arxivística actual així com el caràcter transversal de la funció de l’arxiver el qual, per una banda, és un agent imprescindible a l’hora de dissenyar un sistema de gestió documental en un entorn cada vegada més tecnificat, on és necessari actuar des del moment en què es generen els documents a les oficines fins a la seva arribada als arxius, i per l’altra, té un paper essencial en la configuració dels instruments necessaris per garantir la conservació correcta que permeti un ús eficient de la informació i la seva recuperació immediata per tal que els arxius esdevinguin els centres cabdals de conservació i divulgació de la nostra memòria històrica. La Comissió Permanent està formada per una Vicepresidència, 5 vocals escollits pel Ple i la persona que ocupa la Secretaria.

Amb la idea d’incrementar la participació de la ciutadania i de tots els sectors implicats en la gestió del patrimoni documental català, aquest òrgan es va constituir l’any 2006. Des d’aleshores s’han fet set reunions plenàries i set reunions de la Comissió Permanent.

El Ple, integrat per totes les persones membres del Consell Nacional d’Arxius, s’ha de reunir de manera ordinària cada sis mesos i, amb caràcter extraordinari, sempre que sigui convocat per la Presidència, per pròpia iniciativa o a sol·licitud de nou vocals del Consell. En aquesta darrera reunió el conseller de Cultura va manifestar de manera expressa el compromís d’adequar les convocatòries als terminis determinats en el marc legal vigent. La Comissió Permanent s’ha de reunir quan la convoqui la Presidència, o a sol·licitud de tres vocals i, en qualsevol cas, almenys cada tres mesos.

Pel que fa a les seves funcions, el Consell Nacional d’Arxius ha de proposar actuacions i iniciatives en matèria d’arxius; emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria d’arxius; emetre informe sobre les normes tècniques bàsiques a què s’han d’adequar els sistemes de gestió documental dels arxius que formen part del Sistema d’Arxius de Catalunya; emetre informe previ a la incorporació d’un arxiu al Sistema d’Arxius de Catalunya, emetre informe previ a la inclusió d’un document en el patrimoni documental de Catalunya en aplicació de l’article 19.2.e) de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català; emetre informe previ a l’aprovació del Mapa d’arxius de Catalunya i de les seves variacions; emetre informe sobre els programes globals d’actuació arxivística; emetre informe sobre la memòria anual que ha d’elaborar l’òrgan que té assignades les funcions del Departament de Cultura en relació amb el Sistema d’Arxius de Catalunya; fer el seguiment de l’elaboració de l’Inventari del patrimoni documental de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 60 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, i emetre informe sobre qualsevol assumpte relacionat amb arxius que el director o directora general competent en aquesta matèria li sotmeti a consideració.

Aquesta nova etapa pretén incrementar el compromís d’aquest òrgan consultiu i impulsar una dinàmica de treball que generi debats, reflexions i aporti continguts per definir conjuntament amb tots els sectors que hi són representats les iniciatives en matèria d’arxius i de gestió documental necessàries per aconseguir polítiques arxivístiques de qualitat que contribueixin a millorar la gestió del patrimoni documental català.