A Catalunya la presència dels arxius a les emissions radiofòniques mostra força varietat i no respon a una estructura predeterminada. Cada arxiu, d’acord amb les seves necessitats i prioritats, hi és present, o no, també en funció de les possibilitats que ofereix l’entorn: no totes les emissores de ràdio tenen la mateixa accessibilitat.

Una consulta simple a tots els arxius comarcals va permetre constatar tres realitats diferenciades: un petit grup d’arxius que tenien una presència viva a les ones radiofòniques; un segon grup que actualment no la tenen, però amb una experiència que podia ser d’interès, i un tercer grup amb presència ocasional, bàsicament per donar a conèixer activitats de l’arxiu, com a difusió.

Presència viva a les ones de ràdio

En aquest primer grup situaríem aquells arxius que tenen una presència continuada a la ràdio, amb tradició, i amb contingut específicament arxivístic, vinculat a notícies, actuacions, divulgació de fons, campanyes de recollida i altres; aquest és un grup molt poc nombrós, en què destaca, notablement, l’Archiu Generau d’Aran, que ha mantingut una presència radiofònica des del 1999, i ha emès al voltant de 450 programes. L’Arxiu té un espai propi, de 15 minuts setmanals, en un programa que actualment s’emet en aranès, per Catalunya Ràdio, dins el seu espai de desconnexió: Aran, Meddia Aranés. A més del seu horari habitual, es repeteix l’emissió i es pot recuperar via Internet. El programa intenta, amb èxit, posar en valor notícies històriques d’impacte, com riuades, meteorologia històrica o altres històries notables. També difon les funcions de l’Arxiu, i dóna a conèixer els fons custodiats. Els guions s’elaboren al mateix Arxiu i la gravació es fa als estudis de Catalunya Ràdio a Vielha. El programa el porten Maria Pau Gómez Ferrer, arxivera, i la periodista Elisa Escala.

En el cas del Baix Llobregat, amb un precedent més antic, el període actual d’emissions es va iniciar el 2010. Dins el programa El mirall, es fa una col·laboració amb el programa Troballes de l’Arxiu, que en un principi tenia una periodicitat quinzenal i una durada de quinze minuts. En l’actualitat la periodicitat ha passat a ser mensual i les Troballes... ocupen vint-i-cinc minuts. Els continguts són arxivístics, vinculats a la secció de la seva pàgina web “Ombres de llum”, que inclou històries de l’Arxiu i temes d’actualitat a la institució: digitalitzacions, ingressos, actes... Les altres setmanes del mes, al mateix espai hi participen de manera alterna dues entitats locals i un historiador. El programa està coordinat per l’arxivera comarcal M. Luz Retuerta i el du la periodista Sílvia Guillén; també hi participa l’arxiver Josep M. Gelabert. L’emissora és Ràdio Sant Feliu de Llobregat.

A l’Alt Urgell les emissions van començar el 2011; en aquest cas tenen una orientació, sempre dins els continguts bàsicament arxivístics, molt més acotada. La ràdio s’utilitza com una manera de recollir fons orals, per mitjà d’entrevistes a persones singulars de la Seu d’Urgell. Es tracta del programa: Radiografies. Entrevistes íntimes a l’Arxiu Comarcal. En l’actualitat han començat la tercera temporada, amb vint-i-tres programes emesos. Els enregistraments es fan al mateix Arxiu Comarcal, fet que l’acosta als ciutadans, les gravacions passen a formar part directament de la col·lecció de fonts orals de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. La conducció del programa és a càrrec de Joan Obiols, que ja n’havia portat un d’anterior, Arxiu obert, de característiques similars, entre el 1999 i el 2009. La coordinació la porten l’arxiver comarcal Julio Quílez i la directora de RàdioSeu, Marta Pujantell.

Experiències viscudes

Un segon grup estaria format per arxius que han tingut també un programa de ràdio específic, amb periodicitat, però que en l’actualitat han deixat de participar-hi per diversos motius: pel canvi de política de l’emissora, pel seu tancament, per atendre altres necessitats de l’arxiu, o per qualsevol altra raó. Aquest grup abastaria l’Alt Camp, l’Anoia, el Baix Ebre, la Cerdanya, la Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre. La tipologia, tot i les seves varietats, té punts de semblança.

Alt Camp: es va emetre un programa en la temporada 2002 – 2003 a l’emissora Ona Valls. El seu títol era: Aquí l’Arxiu Històric Comarcal de Valls. La periodicitat va ser setmanal i la durada de trenta minuts. S’hi divulgaven temes històrics a partir de documents dipositats a l’Arxiu. Acabat aquest programa l’arxiver participà en una tertúlia radiofònica on també es tractaven qüestions de l’àmbit cultural, i on els temes de l’Arxiu solien ser presents. El director de l’Arxiu Comarcal era aleshores Joan Papell.

Anoia: es va emetre entre els anys 2010 i 2012, amb periodicitat setmanal i una durada de 15 minuts. El programa tractava de temes únicament arxivístics, des de les nocions més bàsiques de què és un arxiu fins a la tipologia, completat amb algunes anècdotes i notícies de les activitats de l’Arxiu. El guió i les emissions els portava l’arxivera Marta Vives, i l’emissora va ser Ràdio Igualada. Estava inclòs en un programa general de matí: El primer cafè.

Baix Ebre: el programa emès era El pou del temps, de gener a juny del 2003. Ocupava una hora setmanal. Era adreçat a alumnes de secundària de diversos centres educatius de Tortosa i els voltants, i el seu format era el d’un concurs, amb preguntes i respostes, de tema arxivístic, històric, general...; les preguntes calia contestar-les a partir d’una recerca feta al mateix Arxiu, identificant la tipologia de les fonts d’informació. En el seu àmbit el concurs va tenir molt bona acollida. L’arxiver comarcal Albert Curto n’era el coordinador.

Cerdanya: el programa es deia: L’hora, un programa diari de 90 minuts. Dins aquest programa, quinzenalment, l’Arxiu Comarcal disposava de vint-i-cinc minuts per omplir dels continguts que li semblessin adients. El format de magazín permetia que es fes una conversa distesa entre el presentador, Josep M. Teigner, i l’arxivera comarcal Erola Simón, per parlar de les tasques pròpies de l’Arxiu (tractament de fons, nous ingressos, conservació, gestió documental...) i del servei que s’ofereix a la ciutadania. També incorporava alguns aspectes de divulgació històrica com a informació complementària, arran de l’ingrés d’un fons, etc. Els guions eren elaborats per Erola Simon.

Conca de Barberà: el títol del programa era Fent memòria, emès per Ràdio Montblanc; el portava el periodista Joan Bulló i era un magazín que durava tot el matí, on l’arxiver comarcal Josep M. Porta participava setmanalment durant una hora. Va ser emès alguns mesos de l’any 2000. Se centrava en efemèrides locals i comarcals, repassant setmana rere setmana les que havien tingut lloc aquella setmana al llarg de la història. S’enllaçava sempre amb la informació continguda, si era així, en documents d’arxiu.

Pla de l’Estany: el programa es diu Baixant de plaça i s’emet per Ràdio Banyoles, de setembre a juny, els dissabtes al matí. El seu contingut és miscel·lani, però un cop al mes la meitat del programa, és a dir 30 minuts, són dedicats a l’Arxiu. La participació de l’Arxiu va començar el 2003 i continua fins avui. Bàsicament parla de temes d’història, però es dóna preferència a documentació o dades conservades a l’Arxiu. Hi participa Josep Grabuleda.

Ribera d’Ebre: la col·laboració era dins el programa Coses de Ràdio, emès per Ràdio Móra d’Ebre. Se’n van fer 15 sessions i es va iniciar el 2008. La periodicitat era setmanal i tenia una durada de 20 minuts. Els continguts eren clarament arxivístics, tant en l’aspecte tècnic i de procediments, com en el divulgatiu i pedagògic. Hi intervenien el periodista Gabi Sanz i l’arxiver Gerard Mercadé. Cal dir que aquesta emissora pertanyent a la Cadena Ser també és escoltada a les comarques veïnes de les Terres de l’Ebre.

Participació ocasional

En aquest grup, d’una manera o altra hi participen tots els arxius que disposen d’una emissora de ràdio en el seu àmbit d’actuació. Es tracta de donar a conèixer, de manera ocasional, una activitat concreta de l’arxiu, tal com es fa amb els altres mitjans de comunicació a l’abast. El resultat és desigual, segons les disponibilitats, però en tot cas no és l’objectiu bàsic d’aquest article, i ja entraria en l’àmbit de les estratègies de difusió de cada arxiu.

Conclusió

Hi ha una participació desigual dels arxius als programes radiofònics, que es fa a tres nivells: notícies i contingut únicament arxivístic, o contingut més miscel·lani, però destacant els aspectes que afecten directament l’arxiu, són les opcions majoritàries entre els que participen de manera periòdica a les emissions radiofòniques. Finalment, la simple comunicació de notícies generades a l’arxiu per fer-ne difusió, aspecte aquest últim que ha estat un objectiu de tots els arxius, tant dels que disposen de presència periòdica a les ones com dels que no.

La intervenció es considera sempre positiva, si bé l’equilibri entre el temps esmerçat en l’activitat i els resultats tangibles és difícil d’avaluar, perquè hi intervenen força altres variables: franja horària, contingut concret, influència de la pròpia emissora, etc. L’escassa disponibilitat de temps és la principal dificultat perquè els arxius tinguin una major presència en aquest mitjà o en altres. Tots els arxius que tenen o han tingut una presència activa en programes radiofònics ho han fet amb un esforç notable i una inversió de temps destacable. En alguns casos un dels resultats indirectes obtinguts ha estat l’ingrés dels fons de la pròpia emissora.