L’ONG Arxivers sense Fronteres (AsF)

L’ONG Arxivers sense Fronteres (AsF) es va constituir a Barcelona el 1998, impulsada per un grup d’arxivers convençuts que, des d’aquesta professió, es podia prestar un bon servei a la societat en general i particularment als organismes d’arreu necessitats de suport per afrontar un tractament correcte del patrimoni documental. Paral·lelament, el paper clau d’aquest patrimoni com a testimoni de l’existència i l’activitat de col·lectius i societats i, sovint, de la vulneració dels drets bàsics de les persones, han donat a aquesta iniciativa un paper rellevant en la dinàmica de defensa i preservació dels drets humans que avui és un dels motors de la nostra societat.
 
Des de la seva creació, ara fa 13 anys, AsF ha treballat en diversos projectes de cooperació, sempre en col·laboració amb alguna administració pública que els ha finançat i, generalment, en el marc d’un conveni de col·laboració amb la contrapart local. Entre els projectes finalitzats, cal destacar-ne els que varen portar-se a terme a l’Europa de l’est arran de les conseqüències de la guerra dels Balcans. En aquest marc, es varen impartir cursos de formació en arxivística dirigits al personal de l’Arxiu Nacional de Bòsnia-Herzegovina i de diferents arxius municipals (2001) i anys més tard, a l’Arxiu Municipal de Sarajevo i també el de Banja Luka (2005).

En el continent africà, s’han fet diversos projectes, el primer dels quals fou a Guinea Equatorial, on del 1997 al 2001, es varen organitzar els arxius dels municipis de Baney, Luba, Malabo, Rebola i Riaba. Aquest projecte de col·laboració es va fer en el marc del conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Malabo. Es varen organitzar els arxius administratius i també els històrics d’aquests municipis i a més, això es va complementar amb cursos de formació per tal de facilitar-ne el seguiment. Posteriorment, es varen crear dues aules d’informàtica a les ciutats de Malabo i Bata en col·laboració amb el Centre de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Anys més tard, el 2005 es va iniciar un projecte de col·laboració amb la Comuna Urbana de Fes (Marroc), també en el marc de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. A partir de la creació d’un equip de treball format per personal marroquí i amb l’assessorament i la formació en arxivística que es va impartir des d’AsF, es va poder organitzar tant l’arxiu històric municipal com l’arxiu administratiu. Aquest projecte, que ja està finalitzant, haurà fet possible la creació a Fes d’un arxiu municipal correctament gestionat.

També en el mateix continent, s’està col·laborant amb l’Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). És un projecte que s’està duent a terme en col·laboració amb la Subdirecció General d’Arxius Estatals del Ministeri de Cultura. Es va iniciar el 2005 i, a hores d’ara, encara està en marxa. Bàsicament, consisteix a donar suport a l’organització dels fons documentals de l’Arxiu Nacional i també dels arxius de les wilayas dels campaments de Tinduf (Algèria); en aquest marc s’està formant el personal de l’arxiu per tal que pugui assumir les seves responsabilitats partint d’una bona formació en arxivística.

En el continent d’Amèrica del Sud, es va fer el projecte d’organització del fons documental del bisbe Pere Casaldàliga de l’Arxiu de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia (Brasil) entre el 2001 i el 2006. La tasca va consistir en la digitalització de la documentació del bisbe, compromès amb els més pobres i marginats de la regió del Mato Grosso i defensor de la Teologia de l’Alliberament. Aquest projecte el va finançar la Generalitat de Catalunya i avui dia se’n pot consultar la documentació digitalitzada a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Un altre projecte emblemàtic és el que s'està duent a terme en col·laboració amb altres associacions d’Arxivers sense Fronteres de Llatinoamèrica. Es tracta del projecte de Cens dels Arxius de les dictadures llatinoamericanes. Aquest projecte va iniciar-se l’any 2005 i s’ha pogut consolidar gràcies al suport de diferents organismes, particularment en el marc del conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del suport del Memorial Democràtic. La informació resultant del cens ha de servir per facilitar la informació i el coneixement dels fets ocorreguts a totes les persones afectades per la repressió militar en aquesta zona durant els anys setanta i vuitanta, majoritàriament. Fou presentat en societat al mes de juny de 2012 i és accessible per Internet.

El projecte de tractament dels arxius dels casals catalans

També a Llatinoamèrica, un dels projectes emblemàtics d’AsF és el de l’organització i el tractament dels arxius dels casals catalans, principalment d’aquells que varen tenir més activitat després de la Guerra Civil espanyola, moment en què milers de persones varen haver d’exiliar-se per salvar la seva vida.

Aquest projecte s’està fent en el marc del conveni signat amb la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i el suport del Departament de Presidència a través de l’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior. És de gran importància per al nostre país poder conèixer els fons documentals de les associacions catalanes a l’exterior i fer-ne el tractament arxivístic pertinent, ja que algunes d’aquestes associacions tenen una tradició centenària i constitueixen un pòsit de coneixement notabilíssim sobre l’exili català i la pervivència de la identitat com a poble. És amb aquest convenciment que des d’AsF s’inicia el Projecte de tractament dels arxius dels casals catalans. En l’actualitat s’està treballant en els casals catalans de Mèxic DF, l’Havana (Cuba), Montevideo i Costa Rica.

Vegem aquest projecte amb més detall.

Presentació del projecte de tractament arxivístic de l’Arxiu de l’Orfeó Català de Mèxic al Palau Moja de Barcelona al mes de juny de 2012

Desenvolupament del projecte:

1a fase (any 2006)

A finals de l’any 2006 AsF va enviar dues cooperants voluntàries a fer una prospecció de 5 casals catalans: l’Orfeó Català de Mèxic (Mèxic), la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya (Cuba), el Casal Català de Montevideo (Uruguai) i el Casal Catalunya de Buenos Aires i el Centre Català de Rosario (Argentina). La seva finalitat era copsar l’estat de la documentació i fer propostes de tractament. Després d’aquest primer contacte, el projecte va quedar interromput per manca de finançament fins a l’any 2010.

2a fase (anys 2009-2011)

Amb la represa del projecte es va optar per prioritzar els casals que conservaven documentació més antiga i que alhora eren els que en tenien més: l’Orfeó Català de Mèxic (OCM) i la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya (SBNC), a l’Havana (Cuba).

La intenció a l’inici d’aquesta 2a fase era dotar ambdós casals d’un dipòsit d’arxiu en condicions del material necessari per a una conservació correcta de la documentació i d’una estació de digitalització. Alhora, des d’AsF se’ls va facilitar una base de dades estàndard per descriure la documentació segons la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (Nodac) i unes pautes de digitalització que segueixen els principis bàsics de la Guia de digitalització del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura.

El fet de treballar segons els estàndards catalans té com a objectiu aprofitar la feina feta en dos vessants: d’una banda cada casal tindrà la seva documentació descrita i digitalitzada, i de l’altra, una còpia d’aquest inventari i de les imatges digitals es dipositarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). L’ANC té els mitjans per fer consultable la documentació via web i assegurar-ne la preservació, tot guardant-la en el repositori segur del Departament de Cultura de la Generalitat (el Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya, DIDAC). Treballar, doncs, segons els estàndards catalans ofereix fiabilitat (ja que es tracta d’uns sistemes prou contrastats) i assegura la compatibilitat amb el programari informàtic de l’ANC.

Fons Orfeó Català de Mèxic. Passaport de Josefina Macià. 1955

Fons Orfeó Català de Mèxic. Carnet de col·legiat al Col·legi de Metges d’Antoni Peyrí. 1934

3a fase (anys 2012-2013)

Arribats en aquest punt, i un cop el fons de l’Orfeó Català de Mèxic ja es troba en la fase final de tractament i el tractament de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya (Cuba) disposa ja de continuïtat en el temps, s’ha plantejat la intervenció en altres casals.
Com sempre, les actuacions van en funció dels recursos disponibles, de la implicació dels mateixos casals i de la importància dels fons documentals detectats.

Línies d’actuació:

1. Presentació del tractament arxivístic de l’arxiu de l’Orfeó Català de Mèxic. Al mes de juny de 2012 es va presentar públicament —en col·laboració amb la Subdirecció General d’Arxius i Museus—, la tasca feta, amb el lliurament a l’Orfeó i a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la reproducció digital dels documents de l’arxiu, fruit del tractament portat a terme.


2. L’inici de l’actuació al Casal de Montevideo, on ja s’havia fet una prospecció. L’objectiu ha estat idèntic al de les intervencions fetes fins ara: aconseguir un dipòsit d’arxiu en condicions, organitzar, descriure i digitalitzar selectivament la part del fons amb documentació essencial, i facilitar una còpia d’aquesta digitalització al mateix casal i una altra a l’ANC, per introduir-la alhora al repositori segur DIDAC. Per afrontar aquest projecte, s’ha comptat amb el suport institucional de la Generalitat. AsF ha destinat un cooperant per posar en marxa el tractament sobre el terreny; en aquest sentit, ha resultat cabdal la implicació de la direcció del mateix Casal, i la col·laboració d’AsF Uruguai. A dia d’avui el projecte es troba a la recta final.


3. L’inici del tractament al Casal Català de Costa Rica, amb el qual s’ha signat un conveni de col·laboració i s’han iniciat les tasques de tractament de la documentació.

4a fase (2014-2016)

La presència catalana notable a l’exterior es tradueix en un nombre elevat de casals i altres entitats, fonamentalment al continent americà, repartides entre Argentina, Brasil, Uruguai, Xile, Veneçuela, Perú, Paraguai, Colòmbia i Equador, i que sumen un total de 31 casals o associacions catalanes. Per tant, caldria convenir que, en funció dels recursos disponibles, aquesta dinàmica es perllongarà clarament més enllà d’aquest període bianual

En tot cas, la continuació del projecte en els propers anys implica diverses fites:

1. Acabar la tasca iniciada al Casal de Costa Rica.


2. Començar el tractament en aquells casals que ja han estat objecte de prospecció: Buenos Aires i Rosario.


3. Iniciar prospeccions en els que no han estat analitzats, que permetin disposar d’informació sobre el seu fons documental, per tal de poder valorar la conveniència d’una intervenció i el tipus de tractament necessari.

La tasca que cal fer, en tant que té un retorn evident respecte a la preservació i projecció de la identitat catalana a l’exterior, ha comptat fins ara amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, fonamentalment des de la Direcció General del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura, però també s’ha rebut el suport del Departament de Presidència, a través de la Direcció General de Relacions Exteriors.